És una de les conclusions de l’estudi sobre aquesta categoria de colles desenvolupat pel CEPAC, presentat ahir a Valls
Només el 33,5% dels membres de les colles castelleres universitàries havien passat prèviament per una colla convencional. Això vol dir que per als dos terços restants la colla universitària ha suposat la seva entrada al món casteller, al que sovint continuaran vinculats un cop acabin els seus estudis: el 37,6% (d’aquests dos terços) ja ha ingressat simultàniament a una colla convencional i el 45,3% es planteja fer-ho. Només el 17% dels castellers sense experiència fora de la universitat no es plantegen fer el pas al món casteller convencional (veure gràfics adjunts). Aquesta és una de les dades destacades de l’estudi “Colles universitàries: aproximació a un fenomen determinant en el món casteller contemporani”, desenvolupat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i que han presentat seus autors, Marta Farrés i Guillermo Soler, al Museu Casteller de Valls.
Quan les primeres colles castelleres universitàries van néixer fa trenta anys podien semblar una qüestió anecdòtica. Tres dècades més tard, el fenomen no només s’ha consolidat, sinó que el seu número ha anat creixent (fins arribar a les catorze actuals), així com el nivell de les construccions que aixequen. La seva influència en la configuració del món casteller actual és evident, tant a nivell tècnic com social: com queda demostrat ara, són una de les principals portes d’entrada de nous contingents a l’activitat, a més de servir com escola per a dirigents, per exemple. Malgrat això, es tracta d’un fenomen que fins ara mai s’havia estudiat en profunditat. La recerca del CEPAC, que n’és una primera aproximació, s’ha desenvolupat al llarg del curs 2023-24 i ha comptat amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona.
Els autors de la recerca destaquen que les colles universitàries són una realitat que funciona, fins a cert punt, de forma paral·lela al món casteller convencional, amb el seu propi circuit d’actuacions i les seves pròpies dinàmiques, com l’establiment del calendari en les reunions de “manaires”. En canvi, avui en dia tendeixen a acostar-se cada cop més a les colles convencionals en qüestions com ara els pressupostos, el volum d’hores d’activitat o el volum de persones que poden mobilitzar: quatre colles universitàries van aconseguir arribar o superar les 200 camises en alguna actuació la darrera temporada, i la mitjana d’assistents als assajos es va situar en 72,75. Igualment, les colles universitàries mantenen avui en dia relacions de col·laboració mútua amb colles convencionals.
Una de les característiques de les colles universitàries és que estan significativament més feminitzades que les colles convencionals
Una de les diferències entre ambdós mons és que les colles universitàries estan més feminitzades: el 55% dels seus components són dones, contra un 42% a les colles convencionals. Igualment, és més habitual que a les colles convencionals que les dones ocupin càrrecs de direcció, especialment la presidència: més de la meitat de les presidentes o copresidentes la temporada passada eren dones.
Dins l’estudi, una enquesta realitzada als membres de les colles i que va obtenir 660 respostes permet fer la fotografia d’aquest col·lectiu: la majoria (87%) són estudiants de grau, amb contingents més reduïts d’estudiants de formació professional (5,9%), de postgrau universitari (5,8%) i altres com professorat i PAS (1,4%). Es tracta de persones nascudes molt majoritàriament a Catalunya (90,2%), que es consideren només catalanes (54,5%) o més catalanes que espanyoles (31,7%) i que ideològicament se situen clarament a l’esquerra (totes aquestes dades són molt similars als resultats de la II Beca CEPAC sobre la composició social de les colles castellers desenvolupat per Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano). Quant als motius per ingressar en una colla universitària, predominen les raons relacionades amb la dimensió social dels castells (guanyar espais de relació; conèixer-ne membres, etc.)
La presentació dels primers resultats de l’estudi ha estat la segona activitat organitzada conjuntament pel CEPAC i el Museu Casteller, ja que al juny ja es va fer la presentació de l’estudi sobre coneixement i percepció del fet casteller arran de l’enquesta del CEO. La presentació forma part del programa “Cultura Viva” que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat, al què pertanyen tant el CEPAC com el Museu, així com de la programació de la Fira de Santa Úrsula, 12è Fòrum Casteller de Catalunya.